EL PERIODICO DE CATALUNYA 16/02/10 MANUEL VILASERÓ / MADRID ELIANNE ROS / PARÍS

1. • La SNCF va variar la política de preus al ser acusada de donar servei només a les elits
2. • El cost per quilòmetre és fins a un 45% més barat que el del tren
BCN-Madrid

Alfredo Cadena va tenir la fortuna de caçar una tarifa molt barata. El Nadal passat es va desplaçar més de 700 quilòmetres en alta velocitat per tan sols 20 euros. No ho va aconseguir, per descomptat, a Espanya. Va ser al TGV de París a Marsella. Una tarifa així seria impossible de trobar als trens Ligne AVE Perpi - Figueresespanyols perquè els seus preus són més alts i menys flexibles que els del país veí. Quan només falten tres dies perquè l’AVE Barcelona-Madrid compleixi el seu primer aniversari,l’únic gran retret que pot fer-se a aquest puntual i còmode servei és que, a
diferència del que passa a França, amb freqüència només hi poden accedir les persones de més poder adquisitiu, i això malgrat l’increment de les ofertes que Renfe ha llançat en els últims mesos. « Poc temps després d’arrencar a França l’alta velocitat, el 27 de setembre de
1981, l’opinió pública ens va titllar d’elitistes i va criticar els alts preus, fet que va acabar causant la reorientació del sistema tarifari. Des d’aleshores, la principal preocupació de la companyia és oferir cada seient al preu més barat possible mantenint la rendibilitat ». Qui parla així és un exalt càrrec de la companyia ferroviària francesa SNFC. Recorda que hi ha dos sistemes per fer rendible un transport: preus elevats amb menys ocupació i omplir els combois fins al 100%
amb ofertes més econòmiques. El TGV francès va virar cap a la segona opció,pressionat per l’opinió pública.
¿Com ho va aconseguir? Amb un sistema idèntic al que utilitzen les aerolínies. El preu de cada bitllet es fixa a partir de determinades variables en què juga un
paper clau el grau d’ocupació que tingui el tren en el moment de la compra. Existeixen, a més, descomptes per a gairebé tot: nens que viatgen gratis,estudiants, abonaments, etcètera.

VAGONS PER INTERNET
En alguns trens pot adquirir-se un bitllet per internet que porta assignat uns vagons específics a un preu irrisori, però que no donen dret a devolució en cas
de canvi. Poc abans que surti el comboi, els últims seients es venen també a preu de saldo. Així s’expliquen casos com el d’Alfredo Cadena. El resultat és que en un país com França, amb una renda encara superior a la
d’Espanya, es pot viatjar més barat en alta velocitat. Com que no hi ha tarifes oficials, no és fàcil efectuar la comparació. Però la que ha fet EL PERIÓDICO no
presenta cap mena de dubte. Aquest diari va simular l’adquisició de bitllets per a l’AVE Barcelona- Madrid i per a tres línies de TGV en cinc dies diferents i en dues
franges horàries diferents en cada un d’ells. Els tiquets més cars gairebé sempre van resultar ser els de l’AVE, sigui quin sigui el criteri que es faci servir, tant en euros totals com en euros per quilòmetre recorregut . La comparació més eloqüent és la de la línia en la qual va viatjar Alfredo Cadena. En aquest trajecte, el preu màxim per quilòmetre és molt més barat, gairebé la meitat, que el de l’AVE Barcelona-Madrid. La tarifa més alta del TGV per un trajecte va ser de 89,9 euros, davant dels 129,3
del Barcelona-Madrid. Són 11 euros per cada 100 quilòmetres contra 20 (un 45% menys). I el bitllet més barat va sortir a França a 45 euros, i a Espanya, a 51,7.
Traduït a euros per 100 quilòmetres, són cinc contra vuit. I el París-Marsella no és un tren de segona. És el que viatja a una velocitat mitjana més alta (entre 236
i 256 quilòmetres per hora), superior a la del Barcelona-Madrid (entre 255 i 197). En la comparació amb els trajectes entre París i Estrasburg (488 quilòmetres) i
Lió (465), l’AVE no surt tan desafavorit, però en gairebé tots els casos és entre el 20% i el 35% més car.

RENFE DEMANA TEMPS La línia Madrid-Barcelona tot just acaba de néixer. Sipel que fa a puntualitat ha superat de partida els francesos, encara li queda molta distància per recórrer en la comercialització. El sistema de compra per internet també ha rebut moltes crítiques. A vegades informa que hi ha places barates que desapareixen quan es prem la tecla de comprar. El contrari que a la SNFC. La
seva web informa fins i tot de l’existència de places a un preu més baix en horaris similars. Quan se’ls interpel.la per totes aquestes qüestions, els responsables de Renfe demanen temps. Al cap i a la fi els francesos fa 27 anys que tenen alta velocitat i a Espanya no s’ha estès de debò fins ben entrat el segle XXI.

2 réponses à “El TGV francès ofereix tarifes més baixes i flexibles que l’AVE”
  1. Carles (Lleida) dit :

    Al cap i a la fi els francesos fa 27 anys que tenen alta velocitat i a Espanya no s’ha estès de debò fins ben entrat el segle XXI.

  2. lo que yo queria, gracias

  3.  
Trackbacks
  1.  
Répondre

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>